L’any 2025 confirma la fortalesa del turisme balear, amb més de 19 milions de turistes i uns registres que, en conjunt, consoliden els màxims històrics després de la recuperació postpandèmica. El creixement, tanmateix, mostra un ritme més moderat que en fases anteriors i conviu amb una estabilització de les estades i amb una desestacionalització encara limitada. La demanda continua clarament sostinguda pel mercat internacional, que pesa més del 82% del total de turistes i prop del 83% de les estades, mentre el mercat espanyol perd pes relatiu. En aquest marc, les Balears mantenen una posició capdavantera a l’Estat, amb Catalunya al davant en nombre de turistes internacionals, però amb una distància molt estreta respecte de les Canàries.
| Estades dels turistes amb destinació principal a les Balears per illes i país de residència (2024-2025) | ||||
| Illes Balears | Espanya (altres CA) | Estranger | ||
|
2024 |
Total |
119.682.824 | 21.012.389 | 98.670.436 |
|
% per illa |
100 % | 18 % | 82 % | |
|
Temporada mitjana-alta |
96.764.247 | 14.927.276 | 81.836.970 | |
|
% temp. mitjana-alta |
81 % | 71 % | 83 % | |
|
Temporada mitjana-baixa |
22.918.577 | 6.085.113 | 16.833.466 | |
|
% temp. mitjana-baixa |
19 % | 29 % | 17 % | |
|
2025 |
Total |
118.626.425 | 20.100.013 | 98.526.413 |
|
% per illa |
100 % | 17 % | 83 % | |
|
Temporada mitjana-alta |
95.678.854 | 14.514.885 | 81.163.969 | |
|
% temp. mitjana-alta |
81 % | 72 % | 82 % | |
|
Temporada mitjana-baixa |
22.947.571 | 5.585.128 | 17.362.444 | |
|
% temp. mitjana-baixa |
19 % | 28 % | 18 % | |
|
% de variació 2025-2024 |
Total |
-0,9 | -4,3 | -0,1 |
|
Temporada mitjana-alta |
-1,1 | -2,8 | -0,8 | |
|
Temporada mitjana-baixa |
0,1 | -8,2 | 3,1 | |
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ibestat (2026). EGATUR.
Per illes, Mallorca continua essent el principal pol del sistema turístic i concentra la major part de l’activitat, amb un avanç moderat però sostingut, mentre Menorca presenta les variacions relatives més positives i reforça un perfil de creixement equilibrat. Eivissa manté una estructura molt internacionalitzada i amb elevada dependència de la temporada alta, i Formentera registra una correcció intensa després del repunt de l’any anterior. Aquesta divergència territorial mostra un arxipèlag més complex i heterogeni, en què el dinamisme no es distribueix de manera homogènia.
L’estacionalitat continua sent un tret estructural del model balear, encara que amb una lleu millora: la temporada mitjana baixa guanya pes, sobretot en el turisme nacional, però la concentració estival es manté molt elevada. L’estada mitjana es redueix a les Balears i també a bona part de les illes, fet que apunta a viatges més curts i a una major fragmentació de la demanda. En paral·lel, la despesa turística total i la despesa per persona i dia continuen augmentant, i això indica que el creixement no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu.
En l’àmbit de l’oferta, els hotels mantenen el lideratge i milloren els principals indicadors de rendibilitat, amb tarifes i ingressos per habitació en màxims de la sèrie. També destaca la consolidació del turisme rural, mentre que els apartaments turístics mostren un comportament més feble i els creuers continuen recuperant-se, tot i no haver recuperat plenament els nivells prepandèmics. En conjunt, el 2025 dibuixa un sector robust, concentrat estacionalment, però amb una capacitat notable per generar valor i mantenir el seu paper central en l’economia balear.