8. Administracions públiques i càrrega fiscal

El sector públic administratiu de les Illes Balears (CAIB) incrementa el seu pressupost no financer un 3,1 %; malgrat l’increment dels recursos del sistema de finançament autonòmic (SFA), són només un 1,3 % superiors als de l’any 2024. 

Els recursos anuals de l’SFA es divideixen en bestretes a compte de l’exercici corrent i la liquidació de fa dos anys. Malgrat que les bestretes a compte augmenten de manera significativa, un 9,4 %, especialment les de l’IRPF —amb un 20,7 %—, les liquidacions cauen significativament, un 16,7 %, perquè la del 2024 va ser especialment positiva.

Tot això fa que els ingressos corrents pràcticament no creixin. Si s’hi afegeix el creixement de la despesa corrent, un 4,9 %, especialment la despesa en producció de béns públics de caràcter preferent (6,1 %), com són la sanitat i l’educació, i la despesa de personal (10,7 %), el marge corrent empitjora significativament, però sense arribar a ser deficitari. El volum d’aquest estalvi és insuficient per fer front a les inversions i als passius financers. 

L’activitat inversora cau un 20,9 % i afecta tant la que es finança amb fons aliens o ingressos afectats com la finançada amb recursos propis. Aquesta darrera només té un pes del 0,8 % sobre el PIB, la més baixa de la dècada. 

Les operacions financeres mantenen la tònica descendent d’exercicis anteriors. Els ingressos financers (1), que financen les anteriors per la manca d’estalvi net, també cauen, perquè no es preveu cap necessitat de finançament l’any 2025.

En comparació amb la mitjana del G5 (comunitats autònomes amb poblacions similars), el pes sobre el PIB dels ingressos i despeses corrents és inferior, i són destacables els diferencials a favor del G5 en les polítiques de salut i educació. En tots els indicadors d’equilibri pressupostari i d’eficiència, les xifres de la CAIB, malgrat que empitjoren respecte a l’any 2024, són millors que les del G5. El cas contrari són els d’impacte, ja que la CAIB disposa de menys recursos corrents en relació amb el PIB per finançar les seves polítiques.

La pressió fiscal que exerceix la CAIB s’incrementa en 0,4 punts percentuals, fins al 12,8 % del PIB. El diferencial amb el G5 s’ha anat ampliant dels 0,5 punts percentuals de 2017 fins als 2,1 punts percentuals de l’exercici 2025. Això explica la gran diferència entre els índex de retorn entre la ciutadania de les illes (94,0 euros per cada 100 euros de contribució) i la mitjana del G5 (145,6 euros). 

El deute en termes relatius al PIB continua el seu descens, no només per una reducció del volum, sinó, sobretot, per l’increment de la mida de l’economia. En termes comparatius, el deute sobre el PIB, després de molts anys, és inferior a la mitjana del G5.

El sector públic consolidat de les illes balears (SPIB), que inclou el sector públic instrumental de la CAIB, i el sector públic local (SPL) tenen un pressupost no financer de 8.940,3 milions d’euros, que equival a un 19,0 % del PIB. En aquest consolidat, el pressupost de la CAIB representa el 75,4 %. La contribució de l’SPL és positiva, en termes generals, i produeix una millora en tots els indicadors. 

La pressió fiscal global, que inclou tant els tributs dels ens de l’SPIB com els recaptats per l’Estat, se situa en el 22,5 % del PIB, 6,2 punts percentuals per sobre del G5. No obstant això, és la Comunitat que té menys recursos tributaris en relació amb el PIB per finançar les seves polítiques, un 13,8 % del PIB, 1,8 punts percentuals per sota el G5. Aquesta paradoxa s’explica pels fons d’anivellament horitzontal de l’SFA, ja que, del G5, les Illes Balears és l’única comunitat autònoma contribuent neta, en concret amb l’equivalent a un 2,8 % del PIB. Dins l’SPL, la diferència de la pressió fiscal entre illes és significativa; així, els ajuntaments d’Eivissa, de mitjana, recapten 1.138,4 euros per habitant, 232,3 euros més que els de Mallorca.