9. Societat del coneixement i de la informació

La despesa en R+D executada pel sistema de ciència, tecnologia i innovació de les Illes Balears l’any 2024 va ascendir a 176.351 milers d’euros, un valor que suposa un descens del 12,27 % respecte a l’any anterior; tanmateix, representa un increment del 7,39 % en relació amb l’any 2022 i del 20,75 % respecte de 2021.

A les Illes Balears, els centres de recerca de l’Administració pública han experimentat un creixement molt notable, del 33,4 %, i mantenen així la seva trajectòria positiva. El sector de l’ensenyament superior i el sector empresarial han registrat una forta caiguda respecte a l’any 2023 en la taxa de creixement, un –33,65 % i un –15,77 %, respectivament. Malgrat aquesta caiguda, el sector empresarial continua sent el sector que més despesa executa, amb un 40,0 % del total.

La despesa en activitats innovadores de tot l’Estat l’any 2024 es va situar en 23.554 milions d’euros, i només un 0,79 % d’aquesta despesa es va executar a les Illes Balears per un total de 427 empreses. El nombre d’empreses innovadores en el període 2022-2024 ubicades a les Illes Balears van passar de ser 762 l’any 2022 a 1.160 empreses l’any 2024. D’aquestes, 489 van ser innovadores en producte i 1.084 empreses en processos de negoci.

Les empreses de 10 persones treballadores o més de les Illes Balears pateixen un retrocés i es continuen situant en la majoria d’indicadors d’usos de les TIC per sota de l’Estat, sense diferències significatives. El 99,6 % tenen connexió a internet i el 82,2 % disposen de pàgina web, mentre que l’ús de xarxes socials cau del 69,2 % al 63,4 %.

El teletreball continua sent una opció consolidada, però encara limitada (12,5 % amb una mitjana de 2,3 dies a la setmana), sobretot a causa de l’economia basada en el sector serveis.

L’ús de la IA per part d’empreses illenques grans continua augmentant fins al 14,2 %, però continua sent inferior a la mitjana estatal (21,1 %).

L’any 2025, les microempreses de les Illes Balears mostren una lleugera pèrdua de dinamisme digital: disminueix la connexió a Internet (74,1 %), la presència web (31,8 %) i l’ús de xarxes socials (31,8 %), mentre que el núvol (13,2 %) i la IA (12,5 %) mantenen nivells similars a la mitjana estatal. L’accés mòbil a Internet (81,5 %) continua sent el punt fort, mentre que el punt feble és la manca d’especialistes TIC (0,8 %).

Quasi totes les llars de les Illes Balears disposen de telèfon mòbil (99,3 %) i també d’internet (97,9%). L’ús d’internet esdevé una activitat quotidiana, amb un 94,1 %. El principal ús de la xarxa segueix sent la missatgeria instantània (98,9 %), mentre que s’incrementa l’ús de la banca electrònica (86,8 %). La ciutadania balear supera l’estatal en l’ús d’eines d’IA (43,9 % davant el 39,3 % nacional), sobretot amb finalitats privades (37,5 %) més que no pas usos professionals (20 %). El motiu principal per no emprar la IA és la percepció que no és necessària (69,2 %).

L’administració electrònica és emprada pel 86,1 % de la ciutadania balear, mentre que el 64,6 % ja fan ús de la identificació electrònica, per sobre el 61,2 % estatal.

El comerç electrònic a les Illes Balears continua amb la tendència creixent, un 80,3 % de ciutadans ha comprat alguna vegada en línia, una xifra que supera un cop més la mitjana estatal (77,3 %). Segueixen al capdavant la compra de productes físics (93,9 %), així com de serveis vinculats al transport (53,3 %, lligat al factor insular) i a l’allotjament (44,6 %).

Un 29,3 % dels illencs podrien teletreballar (totalment o parcialment), però només ho fa un 10,5 %, mig punt per sota l’any anterior i inferior al 14,8 % estatal. Si bé el mercat laboral illenc es basa en el sector serveis, també podem parlar de factors culturals i organitzatius com a fre del teletreball.

Mentre que entre la població de 10 a 15 anys de les Illes Balears l’ús d’internet és gairebé massiu (96,5 %), entre els més grans de 75 anys només se situa en el 50,4 %.