2. Pobresa, exclusió i protecció social

Les Illes Balears presenten, el 2025, una situació socioeconòmica relativament favorable en comparació amb la mitjana espanyola, tot i que persisteixen desigualtats estructurals que afecten de manera desigual determinats col·lectius. Els indicadors de renda i pobresa han recuperat i superat els nivells previs a la crisi sanitària, però es mantenen tensions materials importants, especialment en l’àmbit de l’habitatge i en la capacitat per afrontar despeses imprevistes.

Pel que fa a la renda, la renda mitjana neta per persona se situa en 16.735 euros el 2024, un 7,1% per sobre de la mitjana espanyola, i col·loca les Balears en la cinquena posició entre les comunitats autònomes. No obstant, aquesta posició favorable amaga fractures significatives per origen, edat i sexe. Les persones nascudes a l’estranger ingressen un 37% menys que les nascudes a Espanya, les llars amb menors presenten les rendes per unitat de consum més baixes, i la bretxa salarial de gènere s’accentua especialment en el grup de 30 a 44 anys, reflex de l’impacte de la maternitat en la trajectòria laboral femenina. D’altra banda, la desigualtat mesurada pel coeficient de Gini ha millorat fins a 27,7, situant les Balears com la tercera comunitat autònoma més igualitària d’Espanya.

Quant a la pobresa, aplicant el llindar específic balear, la taxa de pobresa relativa se situa en el 14,5% el 2025, per sota de la mitjana europea (16,2% el 2024). La taxa AROPE, que recull la multidimensionalitat de l’exclusió social, és del 17,7% amb el llindar balear, però del 15,2% amb el llindar estatal, cosa que situa les Balears com la segona comunitat amb menys exclusió social d’Espanya, per darrere del País Basc. Cal assenyalar, però, que la pobresa infantil continua sent especialment elevada, amb una taxa AROPE del 28,8% entre els menors de 16 anys, i que un 36,4% de la població no té capacitat per afrontar despeses imprevistes, indicador que ha empitjorat 5,5 punts respecte a l’any anterior.

En l’àmbit de la protecció social, la despesa de la CAIB ha augmentat un 10,7% el 2025, fins als 367 milions d’euros, amb l’atenció a la dependència com a partida principal (29,4%). El sistema de garantia d’ingressos combina la RESOGA —en clara davallada des de l’entrada en vigor de l’IMV el 2020— i l’ingrés mínim vital, que ha beneficiat 33.302 persones a les Balears. Pel que fa al sistema de dependència, tot i la millora en cobertura i reducció de l’espera, les Balears es mantenen entre les comunitats amb menor inversió per habitant i un model predominantment basat en prestacions econòmiques de baix cost, com la prestaciò econòmica en l’entorn familiar, en detriment de serveis professionals presencials.

Per últim, l’envelliment demogràfic emergeix com un dels reptes estructurals més rellevants. L’índex d’envelliment se situa en 117,4 i el creixement sostingut de les pensions de jubilació —140.687 el 2025, un 60,6% més que el 2005— manté una pressió creixent sobre el sistema de seguretat social. A més a més, la bretxa de gènere en les pensions és molt pronunciada, amb una pensió de jubilació femenina un 36,2% inferior a la masculina, reflex acumulat de les desigualtats en les trajectòries laborals al llarg de la vida.