1. L’economia de les Illes Balears
- José Luís Groizard Cardosa
El capítol presenta una economia balear que l’any 2025 continua en fase expansiva, tot i que amb una moderació del creixement respecte dels anys immediatament posteriors a la pandèmia. El PIB manté un avanç superior al d’Espanya i clarament per damunt la zona euro, amb Mallorca com a principal motor, seguida per les Pitiüses, mentre que Menorca mostra una trajectòria més estable.
El mercat laboral continua sent un dels principals suports de l’expansió. L’ocupació augmenta amb força en el període postpandèmia i l’atur continua descendint fins a nivells inferiors a la mitjana espanyola. Aquest dinamisme es basa en part en la incorporació de població treballadora estrangera, que reforça tant l’oferta laboral com la demanda interna, especialment en sectors amb una relativa escassetat de mà d’obra, com el turisme, la restauració, els serveis auxiliars i la construcció. Tot i això, l’estacionalitat elevada continua sent un tret estructural del mercat laboral balear.
Enfront d’aquest bon comportament cíclic, el capítol subratlla una feblesa de fons: la productivitat aparent del treball millora en termes acumulats des de 2021, però perd empenta any rere any. Això limita la capacitat de transformar el creixement de l’ocupació i de l’activitat en salaris més elevats i en una millora sostinguda del nivell de vida. En paral·lel, la inflació es manté relativament elevada, per damunt la mitjana espanyola i europea durant bona part de l’any, impulsada sobretot pels serveis turístics, l’habitatge i altres components del cost de la vida.
Des del vessant de l’oferta productiva, l’economia balear continua molt terciaritzada. El sector serveis concentra la major part del valor afegit i del teixit empresarial, mentre que la construcció manté un comportament dinàmic i la indústria continua mostrant una dimensió reduïda i un creixement feble. El nombre d’empreses augmenta, però aquesta expansió reforça el perfil estructural d’una economia molt orientada als serveis.
En el sector exterior, el saldo comercial agregat continua sent clarament de superàvit, tot i que aquest resultat depèn gairebé del tot de les anomenades partides distorsionants. Si s’exclouen, el comerç ordinari queda pràcticament equilibrat, fet rellevant perquè trenca una llarga trajectòria de dèficit en les partides no distorsionants. El capítol també destaca l’enduriment del context comercial internacional, especialment per la política aranzelària dels Estats Units envers la UE, tot i que l’exposició directa de les Balears a aquest mercat continua sent reduïda.
Finalment, la renda per capita balear es manté per damunt la mitjana espanyola, però encara no recupera plenament la posició relativa prèvia a la pandèmia. El text conclou que el principal repte de llarg termini no és només continuar creixent, sinó fer-ho amb més productivitat, menys pressió inflacionista i una millor translació del creixement agregat al benestar dels residents.