L’evolució recent de la indústria balear confirma la persistència d’una debilitat estructural que s’inscriu dins l’especialització terciària de l’economia insular i dins la reduïda dimensió mitjana del teixit empresarial. Tot i alguns senyals puntuals de resistència conjuntural, el sector manté un pes modest sobre el conjunt de l’activitat econòmica i no ha aconseguit consolidar una trajectòria de creixement sostingut. Després del repunt observat l’any 2022, la participació de la indústria dins el VAB regional torna a retrocedir el 2024, mentre que l’índex de volums encadenats evidencia que l’activitat real encara no ha recuperat plenament els nivells previs al xoc recent. Aquesta diagnosi es veu parcialment compensada per un índex de producció industrial superior a la mitjana estatal i per una moderació dels preus industrials després del fort xoc de costs de 2022, si bé la dependència energètica continua amplificant la volatilitat de l’índex agregat.
La composició interna del sector mostra una elevada concentració en poques branques i una forta heterogeneïtat entre subsectors. La reparació i instal·lació de maquinària i equip, la fabricació de productes metàl·lics, la indústria alimentària i el subministrament d’energia concentren bona part de la producció, però les seves trajectòries anuals són desiguals. Aquest fet indica que la indústria balear no respon a un cicle homogeni, sinó a la coexistència de subsectors amb dinàmiques molt distintes quant a demanda, costs i capacitat d’adaptació. Al mateix temps, s’observa una certa concentració empresarial: disminueix el nombre total d’empreses respecte de 2018, però augmenta l’ocupació agregada, cosa que suggereix un lleu increment de la dimensió mitjana i una reordenació del teixit productiu. Tanmateix, persisteixen els condicionants derivats de la microdimensió, de la dificultat d’assolir economies d’escala i de la capacitat limitada d’internacionalització i innovació.
L’àmbit energètic reforça aquesta lectura de vulnerabilitat estructural. Mallorca concentra la major part de la producció elèctrica, mentre que la resta d’illes presenten dèficits significatius, fet que posa de manifest una dependència territorial asimètrica. Alhora, el consum energètic industrial continua concentrat en algunes branques manufactureres, especialment l’alimentària, i el bloc dels productes petrolífers mostra, l’any 2025, una evolució regressiva, amb descensos de consum i una reducció del contingut de biocarburants. Tot plegat indica que la transició energètica avança, però ho fa de manera parcial, desigual i encara molt condicionada per factors externs.
En paral·lel, el sector exterior i la innovació ofereixen una imatge ambivalent. El superàvit comercial de 2025 és positiu, però inferior al de l’any anterior i influït per partides distorsionadores, la qual cosa obliga a interpretar-lo amb prudència. La inversió estrangera augmenta, però es concentra en poques activitats i no reflecteix encara una internacionalització madura. Igualment, la innovació i la digitalització progressen, sobretot en serveis d’alta tecnologia i en empreses de més dimensió, mentre que la manufactura continua mostrant una capacitat tecnològica més limitada. En conseqüència, la indústria balear presenta alguns senyals de modernització, però encara no disposa d’una base prou sòlida per transformar aquests avanços en un procés robust de creixement industrial, augment de productivitat i consolidació competitiva a llarg termini.