1. Anàlisi del mercat de treball

L’any 2025 es caracteritza per la consolidació del cicle expansiu del mercat de treball de les Illes Balears, amb registres històrics tant en ocupació com en afiliació a la Seguretat Social. El nombre mitjà de persones afiliades s’eleva fins a les 580.815, la xifra més elevada de tota la sèrie, amb un creixement interanual del 2,5 %, lleugerament superior al del conjunt d’Espanya. Aquesta evolució confirma la fortalesa del mercat laboral balear en el context postpandèmic i la seva elevada capacitat de creació d’ocupació.

L’anàlisi de les hores treballades mostra un creixement paral·lel a l’augment del nombre d’afiliats, fet que indica que el dinamisme del mercat no es basa només en la creació d’ocupació, sinó també en un increment real del volum de treball. Des d’una perspectiva sectorial, el predomini del sector serveis es manté com a tret estructural i concentra més del 82 % de l’afiliació, mentre que la construcció i la indústria presenten evolucions més moderades i l’agricultura continua amb un pes residual.

Les dades de l’Enquesta de població activa confirmen aquest escenari positiu, amb una mitjana anual de 621.975 persones ocupades, un nou màxim històric. Tanmateix, l’augment de les hores efectivament treballades és inferior al de l’ocupació, fet que apunta a una persistència de formes d’ocupació parcial i discontínua. En aquest sentit, l’estacionalitat continua sent un element estructural clau del mercat laboral balear, amb diferències molt acusades entre mesos i entre illes, especialment a les Pitiüses.

La reforma laboral continua tenint un impacte rellevant sobre l’estructura de la contractació. El pes de la contractació indefinida se situa en el 69 % del total, mentre que la temporalitat, tot i que ha augmentat lleument respecte a 2024, es manté clarament per sota dels nivells previs a la reforma. No obstant això, persisteixen focus de precarietat associats a la jornada parcial, els contractes de molt curta durada i determinats col·lectius, especialment dones, persones estrangeres i treballadors del sector públic.

Des del punt de vista sociodemogràfic, destaca el fort pes de la població estrangera, que representa gairebé una quarta part de l’afiliació, així com la importància dels treballadors autònoms en el teixit productiu balear. Les desigualtats de gènere continuen sent estructurals en variables com la parcialitat, la salarització o la distribució sectorial de l’ocupació, tot i algunes millores puntuals.

Finalment, la taxa d’atur es redueix fins al 8,8 %, una de les més baixes de les darreres dècades, i clarament inferior a la mitjana estatal. L’atur de llarga durada també presenta una incidència inferior que al conjunt d’Espanya, si bé continua afectant de manera significativa les dones, les persones de més edat i les que tenen nivells formatius baixos.

En conjunt, el mercat de treball de les Illes Balears l’any 2025 mostra una situació robusta en termes quantitatius, però manté reptes estructurals rellevants vinculats a l’estacionalitat, la qualitat de l’ocupació i les desigualtats internes que condicionen la cohesió social i la sostenibilitat del model laboral.