9. Institucions financeres

Tot i l’increment dels tipus d’interès i dels preus, el creixement econòmic ha compensat l’impacte en els indicadors financers.

Durant l’any 2022, el volum de crèdit concedit per les entitats de dipòsit va disminuir un 4,4 %. Aquesta reducció es pot explicar per la reducció progressiva de l’endeutament extraordinari assumit pels sectors més copejats per la crisi del coronavirus, especialment el sector turístic, que és el que presenta un pes més gran en el total del crèdit empresarial a les Illes.

La reducció del crèdit total a escala estatal és de l’1,5 %, inferior que a les Illes a causa del menor pes de les empreses més afectades per la pandèmia i que més van augmentar l’endeutament el 2020 per motiu de liquiditat. En termes de PIB, el crèdit total disminueix del 114 % del 2021 al 86,55 % i s’assoleixen nivells inferiors al mínim de 88,65 % registrat el 2019 (21). La magnitud d’aquesta reducció s’explica principalment pel creixement de dos dígits del PIB balear del denominador, que s’afegeix a l’efecte de la disminució del crèdit del numerador. En conseqüència, el conjunt d’empreses no financeres, llars i administracions públiques a les Balears han millorat la situació financera i, de mitjana, són menys vulnerables que abans de la pandèmia.

L’any 2022, el nombre d’hipoteques a les Balears va augmentar en un 20,4 %, fins a les 15.499, amb un creixement superior en relació amb el conjunt de l’Estat espanyol, que va créixer en un 9,1 %. Donat que l’import mitjà per hipoteca es va incrementar al voltant del 6 %, tant a Espanya com a les Balears, l’import total d’hipoteques concedides va augmentar molt més a les Balears en relació amb la resta de l’Estat, amb unes taxes de creixement del 27,8 % i del 16,3 %, respectivament (22).

Per tant, les famílies de les Balears continuen fent un esforç superior a les de la resta de l’Estat per adquirir un habitatge, donat que la ràtio entre el preu mitjà d’una hipoteca a les Balears en relació amb Espanya és d’1,67 a finals de 2022. Durant el 2023 és probable que s’observi una tendència decreixent en el nombre d’hipoteques i en l’import mitjà que es comença a albirar a finals de 2022, explicat per l’increment de l’euríbor i l’encariment del finançament hipotecari.

Pel que fa al finançament de les administracions públiques, la proporció del deute en relació amb el PIB ha experimentat una disminució significativa i s’ha situat en el 26,6 % al desembre de 2022, en comparació amb el 29,7 % de desembre de 2021 (23). Aquesta reducció és el resultat de la reducció del deute i del creixement del PIB de les Illes Balears. En comparació amb les altres comunitats autònomes, les Illes Balears es mantenen en cinquena posició en termes de ràtio d’endeutament en relació amb el seu PIB.

Pel que fa a l’estalvi durant el 2022, el volum de dipòsits de les entitats a les Balears ascendia a 32.597 milions d’euros, la qual cosa representa un creixement del 8,68 % respecte a l’any 2021. Pel que fa a la comparació amb el volum total d’Espanya, els dipòsits a les Balears representaven el 2,16 % del volum total al desembre de 2022, amb un increment de 14,6 punts bàsics en relació amb els de fa dotze mesos, fruit d’un creixement més pronunciat dels dipòsits a les Balears en comparació amb la resta d’Espanya. Pel que fa a les oficines bancàries, hi ha una reducció del 20,03 % en la densitat de la xarxa d’oficines de les Balears respecte a la població. Això es tradueix en una disminució de la densitat d’oficinesdisponibles, que passa de 0,47 oficines per cada mil habitants el 2021 a 0,38 oficines per cada mil habitants el 2022.